COMPARECÈNCIA

Com l’obrer quan ja no pot fer més colps
i la massa li cau d’entre les mans,
i esbufega, i es seca la suor
i diu que sí, demà anirà al metge.

Com el mecànic que no pot ja
ajustar més rosques i la clau
anglesa se li fa un món
i demana, pel seu cor, dies de baixa.

Com l’atleta a la recta final
de la seua carrera que pretén
els cent i tan sols aconsegueix vint
i sempre sota dopatge.

Així m’ocurre,
que a cada dia em lleve
manifestant el somriure
i pense a vegades que no arribe
a l’últim colp, la darrera rosca,
la recta final.

Per si hi ha mort després de la vida.